Nom Complet: Antonín Leopold Dvorák Anys de Naixement i Mort:
Va néixer a Nelahozeves, Bohemia el 8 de setembre de 1841 i va morir a Praga l'1 de maig de 1904
Lloc on va nèixer:
Va nèixer a Nelahozeves
Inicis en el món de la música.
Què feia quan era nen.
El seu pare František Dvořák, era poeta de un reduït establiment d'un hotel en el que necessitava la colaboració del seu fill però aquest no aprovavala tendència de la carrera musical, del seu fill. El jove Dvořákva rebre las primeres clases musicales i va aprendre a t ocar el violí, el piano i l'orga a Zlonice (més tard va presentar la seva primera simfonia ."Las campanas de Zlonice").De 1857 a 1859 va viure a Praga a casa de un tiet seu des d'aleshores, estudiava a l' Escola d' Órga de la ciutat amb la supervisió del mestre Antonin Liehman. A l'any 1866 va pasar a l' orquesta del Teatre Nacional de Praga que dirigia Bedrich Smetana
Ciutats i països on va estar i dates:
Antonín Dvořák va néixer a Nelahozeves, prop de Praga (actualment República Txeca), on va transcórrer la major part de la seva vida. Va estudiar música a l'escola d'orgue de Praga a finals de la dècada de 1850, i lentament va anar desenvolupant-se com a violinista i violista professional. Durant la dècada de 1860 va tocar la viola en l'Orquestra del Teatre Provisional Bohemi, que va ser dirigida a partir del 1866 per Bedřich Smetana. La necessitat de guanyar-se la vida el va conduir a l'ensenyament, el que li va deixar ben poc temps lliure, de manera que el 1871 va deixar l'orquestra per a dedicar-se a la composició. Es va enamorar d'una alumna, i va escriure un cicle de cançons, Xiprers, en els que va tractar d'expressar la seua angoixa quan aquesta es va casar amb un altre home. Tanmateix, va superar la decepció, casant-se el 1873 amb la germana de l'alumna, Anna Cermakova.
Del 1892 al 1895, Dvořák va ser director del Conservatori Nacional de Nova York. El Conservatori va ser fundat per una rica dama de l'alta societat, Jeannette Thurber, la qual volia com a director a un compositor reconegut, per donar brillantor a la institució. Va escriure a Dvořák, demanant-li que acceptés l'encàrrec, i ell va respondre afirmativament, amb la condició que els estudiants nadius americans i afroamericans dotats de talent, que no pogueren permetre's aquest nivell d'instrucció, havien de ser admesos gratuïtament .
Durant la seua estada a Nova York, Dvořák va fer-se amic de Harry Burleigh, que va esdevenir un important compositor afroamericà. Dvořák va ensenyar a Burleigh composició i, a canvi, Burleigh passava hores cantant els tradicionals espirituals americans per a Dvořák. Burleigh va continuar creant espirituals que resisteixen bé la comparació amb obres musicals europees de l'època.
Durant l'hivern del 1893, mentre era a Nova York, Dvořák va compondre la seua obra més cèlebre, la Simfonia núm. 9 "Del Nou Món". A conseqüència d'una invitació de la seua família, passa l'estiu del 1893 en una comunitat de parla txeca a Spillville, Iowa. Ací compon dues de les seues obres més famoses, el Quartet de corda No. 12 en Fa major, Americà, i el Quintet de corda en Mi menor.
Als Estats Units també va assistir a l'execució d'un concert per a violoncel de Victor Herbert. Va eixir tan entusiasmat de les possibilitats que la combinació de violoncel i orquestra oferia en aquesta obra que va decidir la composició del seu Concert per Violoncel en Si menor (1895). Des de llavors el concert, considerat com un dels millors del seu gènere, ha crescut en popularitat i avui dia és interpretat molt sovint. Dvořák també va deixar una obra inacabada, el Concert per a Violoncel en La major (1865), que va ser completada i orquestrada pel compositor alemany Günter Raphael entre el 1925 i el 1929 i per Jarmil Burghauser el 1952.
Va tornar finalment a Praga, on va ser director del Conservatori del 1901 fins a la seua mort, el 1904. Al final de la seua vida va patir dificultats econòmiques, causades per les baixos imports pels que havia venut els drets de les seues obres. Està soterrat al cementeri Vyšehrad de Praga.
Alguna referència sobre la seva familia. Relacionada amb el món de la música
El seu pare era poeta d'un hotel, i Antonín Dvorák va estar una estancia a casa d'un tiet seu mentre va estar a Praga dos anys estudiant a l'Escola d'Orga, es va enamorar de una actriu anomenada Josefina Cermáková, a la qual li va compondre un disc però no li va agradar a l'actriu ni va satisfer al públic, així que el compositor es va enamorar de la germana de l'actriu Ana Cermáková, i aquests dos van ser feliços i es van casar.
Instruments que tocava:
Els instruments que tocava eren; l'orga, i va anar desenvolupant-se com a violinista, i violista, durant la dècada del 1860 va tocar la viola
Feines que va fer:
Va ser compositor, director del Conservatori Nacional de Nova York, també va ser violista i violinista.
Número d'obres de cada tipus. Òperes, simfonies, obres per a piano...
Simfonies:
Simfonia número 1 en do menor
Simfonia número 2 en si major op 4
Simfonia número 3 en mi major op 10
Simfonia número 4 en re menor op 13
Simfonia número 5 en fa major op 76
Simfonia número 5 en re major op 60
Simfonia número 7 en re menor op 70 (1885)
Simfonia número 8 en sol major op 88
Simfonia número 9 en mi menor op 95
Simfonies per poemes:
The water Goblin op 107
The Noon Witch op 108
The Golden Spinning Wheel op 109
The Wood Dove op 110
The Hero's Song op 111
Oratoris:
Requiem op 89 (Stabat Mater, The Deum i Mass en re major)
Concerts:
Concert per piano i orquestra en sol menor op 33
Concert per violí i orquestra en la menor op 53
Concert per violoncel i orquestra en si menor op 104
Música per Càmera:
Antonín va composar 14 quartets de corda el més popular va ser el número 12 "The American" del op 96, va composar també 2 quintets de piano, el segon d'ells va ser molt conegut amb el op 81. Ell va abandonar tres quintets de corda, un terzetto per dos violins i violes, dos quartets de piano, un sextet de corda op 48 i quatre trios de piano incloent el "Trio de Piano" número 4 del op 90
Òperes:
Alfred - (1870)
King and Charcoal Burner 1871, composada 1874, revisada 1887, Op.14
The Stubborn Lovers, 1874, Op.17
Vanda, 1875, revisada 1879 i 1883, Op.25
The Cunning Peasant 1877, Op.35
Dimitrij, 1881/1882, revisada 1883, 1885, 1894/1895, Op.64
The Jacobin, 1887/1888, revised 1897, Op.84
The Devil and Kate, 1898/1889, Op.112
Rusalka, 1900, Op.114
Armida, 1902/1903, Op.115
Nom d'algunes de les obres. Obres que es coneguin amb noms (almenys cinc)
Simfonia del Nou Món número 9 en mi menor op 95
Concert per violoncel i orquestra en si menor op 104
Simfonia número 3 en mi major
Obra "Xiprés" que li va escriure a la seva amant
Concert per violí i orquestra en la menor
Lloc de la seva mort. Algun comentari sobre el seu enterrament
Va morir a Praga a causa de una congestió cerebral als 62 anys d'edat. Ara actualment está enterrat al cementiri de Praga
Altres aspectes que volgueu comentar:
Antonín Dvorák li va dedicar un simfonia a la seva amant Josefina Cérmákova
